mode
1 1 m. [FS] [LC] Manera d'ésser variable d'un ésser.
1 2 m. [FS] [LC] Qualitat considerada a part de la substància a la qual pertany.
2 1 m. [FS] En lòg., forma en què el predicat s'uneix al subjecte sia per una asserció simple, necessària o contingent.
2 2 m. [FS] Disposició de les tres proposicions d'un sil·logisme segons llur quantitat i llur qualitat.
3 1 m. [FL] En gram., categoria gramatical del verb que expressa la manera com és concebuda la situació designada per aquest, si com un fet o com una possibilitat, una intenció, etc.
3 2 [FL] mode condicional Mode que en el sistema verbal d'algunes llengües expressa la possibilitat d'un fet o d'una acció que depèn explícitament d'una altra circumstància o d'una acció passada.
3 3 [FL] mode conjuntiu obs. Mode subjuntiu.
3 4 [FL] mode imperatiu Mode verbal que expressa una ordre donada a un interlocutor en les oracions afirmatives, o bé una prohibició, en les oracions negatives.
3 5 [FL] mode indicatiu Mode verbal no marcat per l'activitat subjectiva del parlant, que hom usa per tal de formar oracions asseveratives i interrogatives.
3 6 [FL] mode optatiu Mode que en el sistema verbal d'algunes llengües expressa el desig o la possibilitat.
3 7 [FL] mode subjuntiu Mode verbal marcat per l'activitat subjectiva del parlant davant la situació designada pel verb i que en oracions subordinades és regit per verbs que expressen incertesa, temor, possibilitat, desig, voluntat o altres idees semblants.
4 m. [FL] mode d'articulació Posició que adopten els òrgans de fonació en la producció d'un so.
5 1 m. [MU] En mús., disposició dels tons i dels semitons dins una escala.
5 2 [MU] mode major Mode que empra l'escala diatònica de cinc tons i dos semitons, en la qual aquests dos semitons se situen entre el tercer i el quart i entre el setè i el vuitè dels seus graus.
5 3 [MU] mode menor Mode que, amb la mateixa armadura que el seu relatiu major, se situa a una tercera menor més avall.
5 4 [MU] mode plagal En el cant gregorià i bizantí, mode derivat d'un altre de principal o autèntic.
5 5 m. [MU] Distribució rítmica dels grups ternaris en la música mesurada del segle xiii.
5 6 m. [MU] Subdivisió del valor d'una longa en la notació proporcional.
6 1 m. [DR] Càrrega imposada en un testament o en una donació que suposa un límit a l'enriquiment de qui el rep, i que aquest ha de complir per evitar que l'acte pugui ésser revocat o que esdevingui ineficaç.
6 2 m. [DR] Encàrrec unit a una donació, a un llegat, etc., que obliga l'adquirent.
6 3 [DR] mode d'adquisició Fet jurídic pel qual una persona adquireix el domini o un altre dret real sobre alguna cosa.
7 m. [AN] [SO] mode de producció Conjunt de mitjans disponibles i formes d'organització existents que defineixen la manera com una societat realitza els seus processos productius i aconsegueix reproduir el seu capital per a mantenir el creixement.
